Labordeta i la poètica del ribot

Veig una reposició a la 2 d’Un país en la mochila, del malaguanyat José Antonio Labordeta. L’artista canta una jota aragonesa en una via morta per terres extremenyes i visita artesans als pobles. Quan té set i no troba fonts, no treu una ampolla de la motxilla, sinó que fa un glop de la bota de vi. Els artesans i els treballadors del camp es queixen de la industrialització, del poc respecte al seu treball. Un home li ensenya com té cura de les culleres de fusta per cuinar, amanyagades i pentinades obstinadament pel ribot. Aquesta poètica que compara amb la fàbrica, que pot fer vendre culleres similars per pocs cèntims. L’experiència de tastar la sopa amb la cullera és d’una carícia. Amb les altres, pur enviliment.