Espanya no sap bullir la granota

Vostè posi una granota dins l’olla, amb aigua, i vagi a poc a poc, molt a poc a poc, escalfant-la. El batraci en qüestió no s’adonarà que lentament l’estan socarrimant. Fins i tot, el molt beneit, es pensarà que el mimen perquè no es refredi. Aquesta tàctica és rellevant perquè el que té el control dels fogons pot anar imposant el seu criteri subtilment i la granota arriba a viure enganyada, fins i tot. Però, mirin, n’hi ha que perden totes les formes quan algú, qui sigui, els toca el dogma. Bé, llavors, portats per una epifania digna de santa Teresa de Jesús, quan la granota diu “marxo”, i en un atac de fúria del tipus “vivo sin vivir en mí”, posen de cop tots els fogons al màxim. I llavors es queixen que la granota salti. Escoltin, per plorar.