Beneïda pols

Els que som de lletres admirem constantment les troballes que a tothora aporta la comunitat científica i tecnològica, perquè sabem que a priori són un avenç per a la nostra societat. Però he de confessar que a aquells qui estimem la història i l’art ens produeix un batec inconfessable cada vegada que es descobreix una joia d’un valor patrimonial inigualable, com ha estat el cas, ara, del vitrall figuratiu més antic de Catalunya. Que s’hagi trobat amagat durant més de cinc-cents anys rere un retaule, en una estança fosca i sota una capa de molts dits de pols, encara ho fa més extraordinari. I és que el llegat dels nostres avantpassats tampoc deixa d’admirar-nos i oferir grates sorpreses. Cal mirar el futur, però no oblidem el passat.