L’ànim del veí

Primer dia laborable, ahir, i la crisi del coronavirus ja no fa gràcia. La conya sobre el paper de vàter va donar pas a la magnitud de la tragèdia econòmica i ciutadana. Confinats a casa –la majoria ja fa tres dies que hi som– o anant a treballar a contracor i atemorit. O el que és pitjor, rebent notícies dels acomiadaments temporals o totals a 70 empreses, incloent la de més empleats de Catalunya: Seat. I sis morts més. L’únic ànim el dona un veí que ultrapassa els vuitanta anys i no pensa sortir fins... m’ordena tancar la porta del replà i somriu fent el senyal de força a la veïna infermera que marxa a treballar al torn de nit de l’hospital de Bellvitge. La picabaralla política per les mesures de control o l’abast del tancament fronterer se li’n fumen.