Que la virtualitat no ens transformi

Hi ha qui se sorprèn que els avis s’adaptin tan ràpid a la comunicació virtual de la videoconferència. No té res d’estrany, ja que som éssers virtuals des de fa segles. Creiem en déus amb els quals no es comuniquem directament i, des que l’escriptura va trobar suports transportables, les cartes han estat una virtualitat que ens ha posat en contacte els uns amb els altres. El que passa és que ara més que mai hem arribat a un punt de virtualitat extrema i hem de comunicar-nos virtualment amb amics i familiars que tenim a tocar. I de moment li donem el gran valor de no sentir-nos totalment aïllats. Això no exclou, seguint la frase ara tan utilitzada de “Res serà el mateix”, que tan bon punt puguem recuperem el contacte cara a cara. És la nostra essència.