Keep calm
A escoltar ocellets, sí
El metro estarà avui obert, però el govern espanyol ens prohibeix obrir la porta per fer exercici, en solitud, pels camins rurals del terme
Mentre escric aquesta columna, aixeco els ulls cap a la finestra per esguardar com, sols a tres metres, hi creix herba esponerosa i menudes flors silvestres. Amb fidel senzillesa, aquest herbassar asserena l’esperit. Cada matí en aixecar la persiana remarca que la natura es nega a deturar-se. Aquesta vitalitat m’empeny l’ànim per encetar una altra jornada de confinament.
L’escenari és quasi luxós en temps de confinament vist des de la ciutat, però és l’habitual a la majoria de municipis del país. Als pobles, el confinament es compleix seguint les condicions marcades pel govern espanyol amb la uniformitat de la caserna: tant se val el centre de Madrid i Barcelona o el poble més petit i isolat de l’interior. Intentar doblegar la realitat a les normes acostuma a ser un error. Les noves fases de confinament haurien de tenir en compte les diferents realitats territorials i sanitàries, també dins de Catalunya. I és urgent, perquè les conseqüències ens les trobarem aviat, amb un creixement de malalties psicològiques i físiques derivades d’aquesta clausura sense activitat física ni contacte amb l’aire lliure. Altres països permeten sortir a fer esport, en solitari o amb qui estàs confinat, perquè ajuda, a més, a combatre l’estrès, que també mata. Les bondats de les passejades a la natura són ben conegudes quant a l’equilibri psicològic i físic, que afavoreix alhora resistir el que estem patint. Servirien per gestionar millor el postconfinament, quan la crisi econòmica farà estralls en la salut de molts.
La primavera té poc a veure amb la complexitat de gestió dels sistemes sanitaris, però és forassenyat que avui el govern espanyol obligui milions de treballadors a anar a la feina, arriscant-los a ells, a l’esforç dels professionals sanitaris i a la resta de la societat a un nou repunt mortal sols per produir béns no essencials. El metro estarà obert i sense distància social. Mentrestant, aquí, als pobles, se’ns prohibeix sortir, en solitud, a fer exercici pels camins del terme. A escoltar ocellets, sí.
