El final de tantes coses

Quan era jove, en moltes de les revistes que comprava s’exigien alternatives al despilfarro. El malbaratament d’aleshores era una caricatura en relació amb el que ha vingut després. No sé si els lectors tenen el vici d’assistir a grans festivals, però resulta frustrant quan veus que hi ha tres artistes o grups que actuen a la mateixa hora en escenaris paral·lels, fins i tot convertint els murs de soroll en les barreres. I la gent cridant perquè sembla que van als concerts a dialogar en comptes d’escoltar, si és que és correcte escoltar el soroll. La veritat és que no ho entenc i quan ho he preguntat en rodes de premsa els responsables no saben què dir o et tracten de rar, d’idiota. Sé que res no canvia, però podrien aprofitar el descans per reflexionar.