Ramblejar

Ramblejar, passejar per la Rambla sense pressa. L’any 1992 les periodistes Sílvia Soler, Sílvia Mateu i Mercè Alcocer van convertir en portada aquest terme i amb el seu llibre van popularitzar una expressió que –en la seva essència– convidava a prendre’s la vida amb calma, aleshores que els Jocs Olímpics encara no havien convertit Barcelona en un batibull elèctric i un formiguer de gent forastera. Si alguna cosa ha tingut de bo la Covid-19 és que ha tornat les ciutats a la mesura humana, també Barcelona, també la seva Rambla. Val la pena anar-hi i ramblejar una altra vegada, abans que el nou país que s’anuncia torni a caure en el gran absurd del turisme de masses, abans que la Rambla torni a ser una intransitable riuada de carn humana.