Brilla per Xarim Aresté

Poc abans del confinament, el bo del Xarim Aresté es va tancar al seu poble natal, Flix, per recuperar la tranquil·litat, per recuperar-se ell mateix de la neurosi de la ciutat. Feia pocs mesos que havia editat el fastuós disc El nus i altres mons, però li quedaven coses al pap. I fruit d’aquesta recerca va sorgir Mercuri, antologia de sis cançons d’una autoanàlisi refulgent, que he escoltat els últims dies fins a quedar amarat del so ebri i barroc de l’artista. El joc entre veu, trompetes i guitarres et du a aquelles situacions dylanianes de finals dels anys seixanta d’estar desequilibradament equilibrat. Amors, mentides i l’eco de cada nota esbroten per la soledat plaent i el deliri del disc d’autor d’una personalitat que no para de créixer.