El declivi de Cs com a símptoma

No hi ha cap dubte que els lideratges forts són clau en l’embranzida d’un partit polític. No té res a veure Inés Arrimadas amb la broma pesada de Lorena Roldán o la broma de mal gust de Carlos Carrizosa, per això el partit taronja està com està. Però més enllà de la desintegració de Ciutadans en si, hi ha una segona lectura de l’estat de les coses. L’espanyolisme rabiós, de discurs epilèptic, ha pujat sempre que l’independentisme s’ha mobilitzat de veritat i ha estat en disposició de fer alguna cosa important. Va ser en aquest marc que Arrimadas va treure tan bon resultat. Amb l’independentisme desorientat, dividit i debilitat per la repressió, la mala llet de Carrizosa ja no es percep necessària. Per això Ciutadans s’esllangueix.