Moral de victòria per derrotar el virus

Al virus se’l com­bat ren­tant-se les mans, por­tant mas­ca­reta, guar­dant distància amb la per­sona amb qui par­lem, defu­gint que­da­des amb amics o fami­li­ars que no són del cer­cle domèstic, fent PCR a les per­so­nes que tenen relació habi­tual amb un posi­tiu, fent qua­ran­tena quan s’està infec­tat o quan es con­viu amb un infec­tat i hos­pi­ta­lit­zant els malalts vul­ne­ra­bles o trac­tant els greus a les UCI. Però no se’l pot com­ba­tre amb moral de victòria, perquè el virus no té moral ni estat d’ànim. Qui crida a der­ro­tar el virus amb moral de victòria deu voler aixe­car l’ànim col·lec­tiu, però no diu res d’útil, ni efec­tiu, ni tan sols d’espe­rançador con­tra el virus. Si ho fa expres­sa­ment i és el pre­si­dent o qui li fa els dis­cur­sos, és un dema­gog. I si no se n’adona, és pit­jor.