El gos que signa ‘best-sellers’

Quan m’ha tocat intentar signar llibres sempre m’ha vingut al cap un episodi dels Simpson en què la petita Lisa decideix fer-se escriptora i visita una fira per fer-se’n una idea. Entre els personatges que hi ha firmant es troba un gos que és el que té la cua més llarga per demanar autògrafs. En algunes ocasions m’he sentit com el gos, en altres en la vergonya aliena de tot plegat. Aquests dies de tancaments ha tornat el fantasma del confinament total. En alguns països veïns, quan es parlava de mantenir oberts només els comerços imprescindibles, es descartaven les llibreries. Deixaríem que tornés a passar? No és tan imprescindible un llibre com el pa o la llet o un medicament? O ens hem tornat adoradors del gos que firma best-sellers?