Feina ben feta i mal feta

La gent de la Vall de Boí i la del Tar­ra­gonès estan de cele­bració. Avui fa 20 anys la Unesco els va fer pujar al top del patri­moni mun­dial gràcies a les esglésies romàniques i al con­junt arqueològic. Però la sen­sació deu ser molt dife­rent. Els veïns de la vall estan encara amb aque­lla injecció d’orgull que els va supo­sar. Saben que no s’hi val a ador­mir-se perquè la seva lluita és també con­tra la des­po­blació però estan en la línia. Els de Tar­ra­gona, en canvi, no se’n sabran ave­nir. Com poden estar aquests monu­ments, únics, en l’estat en què estan? Com s’ha pogut per­dre el temps d’aquesta manera en els dar­rers 20 anys? Per què les admi­nis­tra­ci­ons no han estat capa­ces de tirar enda­vant un pro­jecte engres­ca­dor? Tot ple­gat, inex­pli­ca­ble.