No sé si arribarem a Nadal

Mig Cata­lu­nya va coin­ci­dir ahir a Bar­ce­lona. Com que els cen­tres comer­ci­als esta­ven quasi tots tan­cats, tot­hom va anar a parar als vol­tants de la plaça de Cata­lu­nya, que –no podia ser d’una altra manera– estava col·lap­sada. Tot­hom volia com­prar, tot­hom volia anar a la Fira de Santa Llúcia, a veure el pes­se­bre de la cate­dral. En fi, que totes les reco­ma­na­ci­ons per no aglo­me­rar-se, a la gent li han entrat per una ore­lla i li han sor­tit per l’altra. Conec un matri­moni en què un dels dos, un any per aquesta època, es va haver de que­dar al cotxe men­tre la pare­lla i les filles com­pra­ven perquè no van tro­bar cap apar­ca­ment. Crec que avui (ai, avui, fes­tiu i amb boti­gues ober­tes!!) es poden viure situ­a­ci­ons sem­blants. No sé si arri­ba­rem a Nadal.