La terra no és de qui la treballa

Que bonics que són els camps de gira-sols quan s’aixeca el dia a l’estiu o el mar de colza florida, d’un groc límpid, per primavera. I també les bales de palla ben premsades del temps de sega. La vida urbanita ha reduït el món de pagès a la fotografia bucòlica. Unió de Pagesos alerta de la desaparició d’aquest paisatge que tanta poesia i plasticitat evoca i que serveix per guanyar-se la vida: els camps es poden omplir de plaques solars i molins de vent. Perquè la terra no és de qui la treballa –set de cada deu explotacions no pertanyen al pagès que la conrea– i es paga més per instal·lar-hi energies renovables que per sembrar-hi gira-sols, colza o ordi. És un símptoma més de les dificultats de la pagesia, que cal reivindicar, més enllà de les postals superficials.