El Nadal dels absents

Avui serà especialment dolorós seure a taula. Quin contrasentit, Nadal i dolor, el dia que la taula és més que mai un gaudi i una festa. Cal seure sempre a taula per fruir, ni que sigui de la menja més simple, del vi més primari, perquè aquellacte serà per sempre més únic, irrepetible i cal gaudir-ne a fons, com si fos l’últim àpat, l’última menja. I malgrat tenir la taula guarnida, seure-hi avui serà un tràngol de mal pair, perquè hi haurà absència i dolor. Hi ha, però, una manera de donar sentit a l’enyor dels altres, i és parlar-ne. Fer presents els que ja no hi són, evocar-los en la conversa, fer-los viure per un dia com un petit miracle. Brindar per ells i, sobretot, brindar per nosaltres, pels que tenim la sort de tenir, encara, un Nadal i una taula.