El lloc dels qui no tenen lloc

Les cares dels 800 refugiats que marxaven del calcinat camp de Lipa cap a un altre camp de Bòsnia reflectien un intens cansament. Després d’una setmana dormint al ras, carregaven les pertinences en una bossa d’escombraries mentre pujaven a uns autobusos en els quals acabarien passant la nit, bloquejats per l’oposició veïnal. L’endemà a la nit serien abandonats enmig de la neu, i l’1 de gener, arran de les crítiques internacionals, allotjats en tendes de nou a Lipa. Un viatge penós de quatre dies per no anar enlloc, perquè, al contrari que les vaques europees, enlloc és el lloc real que reservem als refugiats: amb sort mà d’obra barata, però ara excedentària. Un problema sistèmic tampoc resolt el 2020 i que agreujarà la crisi.