Reflexions càlides en natura gèlida

Si penso en panteres, la primera que em ve és la Rosa. Sempre he trobat que és un personatge molt simpàtic. Després m’arriba la imatge de la dona pantera, no el film del 1942, el del 1982, amb Nastassja Kinski (cada adolescència té els seus mites). I encara la del partit Panteres Negres de reivindicació dels drets dels afroamericans, amb imatges icòniques –puny amunt, mirada avall– a les olimpíades del 1968, a Mèxic. Ara afegiré a la llista La pantera de les neus, de Sylvain Tesson (traduïda per Jordi Martín per a Angle). Un llibre híbrid: viatge, narració, reflexions de to zen, ecologia, història... L’autor va acompanyar un fotògraf al Tibet per retratar una pantera de les neus, un felí similar al lleopard, escadusser de veure. I en va fer literatura.