L'apunt

L’APUNT

‘Tempo’

Cada activitat humana va al seu ritme. Per exemple, el tempo del periodisme és sempre l’ahir. “Per a quan ho vols, això?”, pregunten al periodista quan demana una cosa. “Per ahir”, és la resposta correcta. Després hi ha el tempo dels polítics, que és una cosa laxa, difusa, que mai saps quan s’esdevindrà i que, quan s’esdevé, és perquè a algú li interessa que passi. I, també, hi ha el tempo de la justícia. Ui, la gent de la toga viu en una realitat única, són imprevisibles! El temps no els importa, només la llei, encara que sigui vella, obsoleta. La llei, sempre per sobre del temps. Així doncs, quan dijous resolguin definitivament sobre el fons de la qüestió del dia de les eleccions, pot passar qualsevol cosa. Fins aleshores, temps mort, que ja hi haurà temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.