Fronteres difuses lluny de Barcelona

Ja ens queixàvem, dies enrere, que les res­tric­ci­ons de movi­ments entre pobles poden con­ver­tir en pre­sumpte con­tra­ban­dista qui porta la cri­a­tura a escola al poble del cos­tat i té la temp­tació d’atu­rar-se a l’estanc, de camí però fora de juris­dicció, a com­prar tabac, o a visi­tar el súper menys mas­si­fi­cat, també in iti­nere, fora del terme, amb dese­nes de bar­que­tes de carn d’oferta per pròxima cadu­ci­tat. Segu­ra­ment han aca­bat a la brossa. Defujo el nega­ci­o­nisme, però els alcal­des del Baix Empordà tenen molta raó quan dema­nen fle­xi­bi­li­tat, tot i que les dades a la comarca pin­ten negres. A l’ins­ti­tut Sant Feliu, on la taxa es dis­para, amb vuit grups con­fi­nats: movi­ment de posta­do­les­cents amb la L com­par­tint cotxe a les por­tes del cen­tre. El pro­blema és més a casa que a fora.