La crisi de la Covid-19 ha increment les desigualtats socials, i una de les imatges més impactants que ens deixa aquest primer any de pandèmia són llargues cues de la fam. Tenim des de fa un any una crisi sanitària, i de l’única manera que saben fer-hi front és limitant la mobilitat i els contactes, posant potes enlaire la vida social. I és que des de la primera onada poca cosa ha canviat. Anem d’onada a d’onada com si no haguéssim après res en aquest temps. Tornarem a contenir la respiració després d’aquests dies per por a noves restriccions i ens encomanarem a les vacunes per l’estiu. Però s’han obert ferides que deixaran empremta, i si pensem que els fons europeus les sanaran, ens tornarem equivocar, perquè cal reconstruir-nos també com a societat.