Les bones setmanes de Joaquim Carbó

Abans de sem­blar tots una banda d’atra­ca­dors emmas­ca­rats, de tant en tant em tro­bava Joa­quim Carbó per Gràcia. Sem­pre em deia alguna cosa que podia uti­lit­zar, en la vida o en la premsa. Acaba de sor­tir un recull de die­tari de fa vint anys del mes­tre publi­cat per L’Avenç. És ple de mate­rial de pri­mera: refle­xi­ons, des­crip­ci­ons, lec­tu­res o sim­ples visi­ons de la vida quo­ti­di­ana. Si no tenen cap lli­bre clar per a aquest Sant Jordi, amb el de Carbó l’encer­ta­ran ple­na­ment. Recu­pera uns comen­ta­ris sobre Enric Casas­sas pare que són essen­ci­als: “S’han de fer coses encara que sem­bli que no em trau­rem res. Crec que s’ha d’actuar com si creguéssim en el futur. I el futur és molt llarg...” Cadascú pot apli­car l’afo­risme com li con­vin­gui.