L’aliança més natural

Després de vora vuit mesos sense, i més de tres per parir un acord poste­lec­to­ral, Cata­lu­nya tor­narà a tenir avui pre­si­dent a tots els efec­tes. Bé està el que bé acaba, perquè men­tre ERC –dia emo­tiu per a aquesta sigla històrica– i Junts com­par­tei­xin pre­sos polítics, exi­li­ats i cen­te­nars de per­se­guits, cap altra aliança és més natu­ral. I enten­dre’s per gover­nar, més que evo­car-los en tots els dis­cur­sos, és la millor manera de tenir-los pre­sents i fer que la repressió que patei­xen sigui útil per a l’objec­tiu de la inde­pendència. Hau­ria estat incon­ce­bi­ble tot el que no fos seguir fent camí ple­gats vers els grans con­sen­sos de país: sor­tir de la crisi, amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació. Segu­ra­ment en aquest ordre, tot i que cal tre­ba­llar-los en paral·lel. Mans a l’obra.