Temps per al càstig i per a la concòrdia

“Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia.” No és l’Eclesiastès. És Pedro Sánchez anunciant indults. Hi ha un temps per a la “concòrdia” i un temps per al 155. Hi ha un temps de “profund desacord amb les càrregues policials produïdes el dia d’avui” (1-O) i un temps per alabar “el treball i l’esforç per mantenir la seguretat i la convivència” (dels mateixos antidisturbis quan, dos anys després, carregaven a Via Laietana). Hi ha un temps en què “Catalunya és una nació” i un temps en què no. Hi ha un temps per a la “concòrdia” (s’insinuen els indults) i un temps per al “càstig” (seran reversibles). No és l’Eclesiastès, però no sortim de l’ull per ull. Sempre els mateixos fan de bons i dolents. De vencedors i vençuts.