Ni una més

Ni una més. Ni una menys. Ens volem vives. Ahir ho vam tornar a dir. Però és que fa poc que ja ho havíem dit: ni una més. De tant repetir-ho hem convertit la impotència, la indignació, la ràbia en un eslògan. Però això s’ha d’acabar. Prou. I no ha de ser un eslògan. A Porqueres hi ha hagut la primera dona assassinada pel seu marit a les comarques gironines. És el cinquè feminicidi dels últims sis mesos. El terrorisme masclista assassina la dona i la converteix en un número d’un recompte ignominiós, en un titular i en una víctima. Però per als seus veïns, familiars, amics, companys no és ni un número ni una víctima, sinó l’Alla; una dona. La dona, que hauríem de ser totes, de Feliçment soc una dona que reivindicava Maria Aurèlia Capmany: lliure.