La injustícia dels canvis de cromos

Diuen que la política és un art. L’art del canvi de cromos, si més no. Ho hem vist en negociacions allargassades que busquen un equilibri de càrrecs entre partits en comptes de posar les persones més ben preparades en els llocs on poden oferir el millor per al país. Tot plegat forma part dels tripijocs de la política i hi ha càrrecs, anomenats de confiança, que depenen del color que bufi el vent. Això és així. La llàstima és que aquesta norma no escrita s’apliqui tant sí com no, sense tenir en compte els resultats de la persona destituïda. L’últim exemple el veiem en el canvi de direcció de l’Institut Ramon Llull. És sabut i comprovable que Iolanda Batallé, en tres anys, ha fet molta i bona feina. Planyo Francesc Serés, perquè li han deixat el llistó molt alt.