Esgotament

Deu ser per la calor o l’acumulat de la pandèmia, però amb l’oportunitat que donen les vacances d’augmentar la interacció social fora de la bombolla laboral i familiar, m’ha semblat percebre un estat general d’esgotament. Les reivindicacions nacionals cada cop més diluïdes en aquelles converses que van ser etiquetades de trencafamílies; comentaris sarcàstics sobre taules de diàleg o comissions bilaterals; més reticències a fer aportacions a la Caixa de Solidaritat; augment de la desconfiança en els missatges institucionals per combatre la pandèmia, i molt cansament del personal sanitari, entre altres qüestions de dos eixos bàsics de la legislatura. Però potser un servidor és l’esgotat que ja no sap discernir els missatges.