Contes del Tribunal de Comptes

S’anomena tribunal però no és un tribunal. No és un òrgan judicial però té capacitat de condemnar. Viola l’article 24.2 de la Constitució (el de la presumpció d’innocència) i aplica la presumpció de culpabilitat perquè primer embarga els béns i després obliga el processat a provar que no té culpa. Té una sección de enjuiciamiento que irromp quan la condemna ja està aplicada amb embargaments. Si veu la desgràcia d’un decés, com el de Maryse Olivé, persegueix la filla com en el millor sistema feudal de càstig. I des d’avui, 23 de juliol, viu fora de la Constitució perquè el seu mandat caduca. Massa contes acumula el Tribunal de Comptes com perquè Pedro Sánchez li tingui més pietat que a José Luis Ábalos.