Allò que el virus s’endugué

L’estiu solia ser un dels moments àlgids d’anar al cinema. Aquest any hi pots anar sense por a trobar-te cues, com passava amb les grans estrenes. Ni aquestes aconsegueixen el reclam esperat. Tampoc amb una mitjana de sis setmanals ha canviat el panorama i als cines els costa sortir del pou al qual el canvi d’hàbits impulsat per les plataformes de streaming els ha abocat. Perdre l’exclusivitat, el privilegi, l’estrena en definitiva, no ha ajudat, i ara això no és un must. Dels 1.200.000 espectadors per cap de setmana el 2019, hem passat als 415.000 el 2021. I estrenes com la del nou film de Santiago Segura, que fins i tot l’any passat va arrasar amb Padre no hay más que uno 2 han passat desapercebudes. Caldrà fer més militància.