A la taula i al llit...

El refranyer popular sempre té l’expressió justa per aplicar a l’actualitat. Ja que ens han qualificat com els “campions del diàleg” i portem anys apel·lant a meses de negociació, “Sit and talk” i reclamant mediadors internacionals, asseure’s ja és una obligació. És igual que no es conegui el menú o si els plats seran tradicionals o de nova cuina; o que no tinguem clar quin dia es farà o qui seran els comensals; ni si cal anar-hi d’etiqueta; o si no ens hem posat d’acord en quin vi o quines postres hem de portar; ni si la invitació serà corresposta. Fem bona la dita “A la taula i al llit, al primer crit”, i si com és previsible ens quedem amb gana, ens aixequem educadament, anem a dormir i l’endemà comencem a consensuar si cal canviar de comensals i de menú.