Cal picar pedra a cada instant

La Fun­dació Girona Est són uns pica­pe­drers i dels bons. Són d’aque­lla pasta que no defa­lleix, que es fixa objec­tius i mira de trans­for­mar el seu entorn. El psicòleg David Costa Vilalta deia: “Edu­car els fills és com picar pedra; si dei­xes de fer-ho... els perds.” Aspi­rar al fet que l’esport, la música o les arts escèniques dei­xin de ser un “luxe” en bar­ris com ara Vila-roja o Font de la Pólvora no hau­ria de ser ni una rei­vin­di­cació. Per què? Perquè la cul­tura no s’hau­ria de rei­vin­di­car; hau­ria de ser com l’aire que res­pi­rem –que els recordo que encara és gratuït, si bé cada vegada més degra­dat–. Només amb la cul­tura acon­se­gui­rem ser més lliu­res i asso­lir una soci­e­tat que, en el seu con­junt, edu­qui, que no és el mateix que for­mar, és clar.