Memòria històrica

“Per mi –i que tothom jutgi segons la seva consciència– hi havia una qüestió de principi: la meva adhesió a les institucions avalades pel sufragi. Pel que afecta a règims i institucions, sempre acataré la voluntat popular, sigui el que sigui el sentit en què s’expressi.” Són paraules de Pau Casals recordant el seu paper quan va esclatar la guerra civil i que l’historiador Josep Maria Figueres recull en un article a la Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939) sobre el compromís del músic amb la voluntat del poble. D’aquell compromís i d’aquelles experiències i vivències que vindrien més tard fins a arribar a l’exili, va sorgir el discurs improvisat a favor de la pau i en defensa de la seva identitat anorreada pel qual serà sempre recordat.