L’APUNT
No hi ha murs alts per a la desesperació
Els esforços desesperats de milers i milers de persones per entrar a Europa han sumit el continent en una crisi estructural creixent, que s’estén territorialment per les seves fronteres. Al nord amb Bielorússia, al sud pel Mediterrani, a les Canàries, al canal de la Mànega... Les respostes europees necessàriament han de ser coordinades, com apuntava ahir França, perquè les úniques fronteres reals per als refugiats són les que separen la pobresa del benestar; i els drets humans de la violència. Si com fins ara es limiten al reforç policial, a aixecar muralles i a l’enduriment de les lleis d’asil, com es torna a plantejar, seran estèrils. A més d’immorals. Si t’hi va la vida, no hi haurà mai cap mur prou alt que t’espanti d’intentar escalar-lo.