Ningú defensa el castellà

El castellà no té qui el defensi a l’Estat. Ja és gros, però no hem sentit cap partit, ni els més rancis, alçar la veu al Congrés, ara que ha d’aprovar la llei de l’audiovisual, exigint-ne una presència mínima a les plataformes televisives. Ningú, de fet, tampoc ha reclamat mai el castellà al cinema, o que s’hi etiquetin els productes, o que s’hi facin els judicis i sentències. Deu ser, diguin-me perspicaç, que no cal. Que el mercat, els fets consumats, les lleis vigents, totes les dinàmiques socioeconòmiques... ja ho asseguren de facto, ara i fa segles, sovint a costa de molestes “llengües cooficials” com el català, que, és clar, ningú considera espanyola. Si no, ja sortiria d’ells protegir-lo per igualar-les i no els ho haurien d’estirar en una negociació política. Ja és gros, sí.