Ding, dong!

Tothom és a taula i l’àvia es disposa a escudellar el brou. Els ulls de la neta espurnegen quan el cullerot emergeix del fons de la sopera, curull de galets, escumejant. El suc del Nadal és a punt d’omplir el plat de la nena, quan un imprevist ho capgira tot. Ding, dong! Algú truca a la porta. “I ara! Qui pot ser?”, es pregunta l’àvia mirant el cullerot suspès en l’aire. L’enigma es resol ràpid. És el fill petit que, sense avisar, ha tornat del llunyà país on treballa i vol incorporar-se a l’àpat. “Impossible, no podem ser onze!”, reivindica un comensal. I aleshores el gran dilema i la gran discussió sobre si la família ha d’infringir la norma que limita els àpats a deu persones. Quan el resolen i s’asseuen a taula, el galet és pastat i el brou, fred, camí de fer-se agre.