La desmemòria dels cargols

Mal­grat el paper relle­vant de la comu­ni­tat científica durant la pandèmia i l’allau unànime d’elo­gis que ha rebut (o pràcti­ca­ment, si volen tenir en con­si­de­ració els nega­ci­o­nis­tes i cons­pi­ra­noics) era una qüestió de temps que els científics s’empor­tes­sin una cla­te­llada de l’admi­nis­tració, perquè la visió estratègica, la memòria i, espe­ci­al­ment, la coherència són qua­li­tats que cada cop costa més tro­bar en la classe política. Ara bé, l’agi­li­tat en la des­con­si­de­ració ha estat espe­ci­al­ment ful­gu­rant. Aquest cop arriba per part de l’Estat amb la nova reforma labo­ral, que pot dei­xar gran quan­ti­tat d’inves­ti­ga­dors amb el cul a l’aire labo­ral­ment par­lant. Veu­rem si la reacció de Cata­lu­nya, un dels pols de la recerca, sac­seja alguna consciència.