No és cap bretxa, és un precipici

S’aproxima el 8 de Març i les qui reivindiquem la igualtat esmolem ben bé les eines perquè encara hi ha massa aspectes del tema en els quals no es progressa prou. Com l’anomenada bretxa salarial, que ahir venia molt a tomb perquè el 22 de febrer és el dia internacional per recordar-la i recriminar-la. Les dades oficials, que només arriben fins al 2019 i que encara no recullen els estralls que hi haurà fet la pandèmia, detallen que aquesta distància salarial entre homes i dones és encara del 20,6% i, encara pitjor, que des del 2008 només s’ha reduït en 3,8 punts. I no és pas perquè les catalanes treballin menys. Entre altres raons, perquè moltes de les feines més feminitzades, sovint imprescindibles, la nostra societat no les ha sabut prestigiar ni valorar.