Virginia Woolf, sempre amb encert

Res­cato un volum de but­xaca petit que publica Nòrdica amb el relat Memo­rias de una nove­lista de Vir­gi­nia Woolf. L’escrip­tora de Lon­dres no ha neces­si­tat empo­de­ra­ments ni altres històries per man­te­nir-se al cap­da­vant durant les últi­mes dècades. Recordo quan la vaig des­co­brir l’any 1978 a la revista Camp de l’Arpa gràcies a uns arti­cles d’Anna Maria Moix i Marta Pes­sar­ro­dona, qui s’ha man­tin­gut fidel a la superba nar­ra­dora del Grup de Blo­oms­bury. En aquest relat, Woolf manté un equi­li­bri per­fecte de la ficció dins la ficció, allar­gant la vida de la pro­ta­go­nista a través de la seva biògrafa com en un joc de pene­tració psi­cològica enllu­er­na­dor. Els mis­te­ris de les pro­ta­go­nis­tes són el nus d’una nou­ve­lle que va també con­tra les con­ven­ci­ons literàries. Explícita­ment.