Espais naturals i incivisme

Hem construït un país de ciment i asfalt i de mica en mica hem anat arraconant els pagesos i el paisatge natural. No hi ha hagut –almenys fins ara– un projecte a llarg termini –i efectiu– que preveiés una Catalunya equilibrada en això de la conservació de l’entorn i el desenvolupament urbanístic i d’infraestructures. El resultat és una empastifada monumental sobre la qual apliquem pedaços d’herba, una mena de jardinets entre totxanes a usar els dies de festa. En diem espais naturals protegits i els hauríem de tractar com un tresor perquè comencen a ser relíquies. Ho fem, de mimar-los? I ara! A pesar de la llei –i les multes–, molta gent els tracta a coces. No ens podem estranyar ni queixar de trobar-hi barreres. Ens les hem guanyat.