Rutes de salut i altres ximpleries

D’un temps cap aquí no paren de sor­tir iti­ne­ra­ris i bos­cos salu­da­bles o cir­cuits per gau­dir de la natura a l’entorn de les ciu­tats i pobles –mar­cats o amb el guiatge d’experts, no fos cas que algú es perdés– dis­se­nyats per ins­ti­tu­ci­ons i orga­nis­mes ofi­ci­als. Com si la gent no sabés cami­nar pel bosc o vora riu pel seu compte o en com­pa­nyia!, una pràctica que s’ha fet sem­pre de manera ins­tin­tiva per esbar­gir-se o aga­far gana per a dinar. La xim­ple­ria dels iti­ne­ra­ris salu­da­bles i les seves vari­ants són una excel·lent metàfora de la nos­tra con­versió en xais irre­fle­xius conduïts a través del camí ofi­cial i únic, en un procés soci­al­ment perillós que pena­litza qui surt de la pauta, qui dis­crepa. Què ens està pas­sant? Vinga, atre­vim-nos a sor­tir del camí!