Com granotes dins una gran olla

El clima medi­ter­rani és aquell que té plu­ges esta­ci­o­nals, però la seva dis­tri­bució és inversa a la del clima tro­pi­cal; és a dir: no plou a l’estiu. L’incre­ment de la massa fores­tal a Cata­lu­nya i la des­con­tro­lada urba­nit­zació del dar­rer mig segle han creat el pol­vorí per­fecte. Les nove­tats que es van donant en el clima, anun­ci­a­des, tot s’ha de dir, fa dècades pels pri­mers que ens van aler­tar sobre el canvi climàtic, són ja evi­dents i notòries, tot i els nega­ci­o­nis­tes. A propòsit d’això, els focs de sisena gene­ració, que es van veure a Califòrnia i Por­tu­gal, extre­ma­ment difícils de con­tro­lar, fa que siguem aquesta gra­nota dins l’olla. I això què com­porta? Des­ti­nar més recur­sos. Nosal­tres podem, és clar. Altres països no podran i, a la fi, tots som dins l’olla.