Canes, contradictori però imprescindible

La pandèmia sem­bla que ha empit­jo­rat algu­nes coses a Canes, un fes­ti­val ple de con­tra­dic­ci­ons: hi ha el cinema més radi­cal­ment d’autor (per aquesta porta hi ha entrat Albert Serra), però també hi abun­den les grans estre­lles de Hollywood, encara que sigui fora de la secció ofi­cial; aposta pel cinema com­promès amb els des­val­guts, però et sents menys­tin­gut si tre­ba­lles per a un petit diari (encara més amb la covid), men­tre als repre­sen­tants de les grans cor­po­ra­ci­ons mediàtiques poc els falta per des­fi­lar per la catifa ver­me­lla. Amb tot, Canes és el fes­ti­val més gran, l’impres­cin­di­ble, la capi­tal mun­dial indis­cu­ti­ble del cinema des d’avui i durant dotze dies. L’únic fes­ti­val amb prou força per negar l’entrada a les pode­ro­ses pla­ta­for­mes digi­tals i pro­gra­mar només cinema pen­sat per a la gran pan­ta­lla. Llarga vida a Canes!