No s’entén

No s’entén com hem arribat fins aquí. No s’entén que els interessos partidistes (de tots els colors) continuïn per damunt d’un bé comú com la llengua pròpia. Ni que després de setmanes de negociacions s’arribi a una fórmula recargolada que per uns és “un gran acord de país” per protegir el català i per d’altres resulta d’allò més inconcret i inconsistent. Tampoc no s’entén que quedi la sensació que es passarà la pilota a les escoles, quan la Generalitat hauria de ser rotundament inequívoca en aquesta qüestió i assenyalar el camí. Però sobretot no s’entén com hem fracassat tant com a societat per arribar fins aquest punt. Clar i català, com havia estat fins ara l’educació a les aules del país i com hauria de ser-ho en el futur. Peti qui peti.