La fibra òptica per pal·liar les altres crisis

Els humans som éssers soci­als, una habi­li­tat que durant mil·len­nis hem con­reat pre­sen­ci­al­ment, però que en les dar­re­res tres dècades s’havia anat repli­cant en la vir­tu­a­li­tat. Els con­fi­na­ments per la pandèmia van per­me­tre que gràcies a aquests canals telemàtics es pogués man­te­nir una certa nor­ma­li­tat tras­bal­sada. I encara que teníem ganes de tor­nar-nos a moure i retro­bar-nos en per­sona, la crisi energètica –i la climàtica, no ho obli­din– ens tor­nen a abo­car a les pan­ta­lle­tes per tele­tre­ba­llar, fer reu­ni­ons de feina i nego­cis, o fins i tot man­te­nir con­tacte amb els que estan lluny. Per això, i per res­tar pressió a les ciu­tats i man­te­nir la vita­li­tat als pobles, veig bé l’aposta de la Dipu­tació de Girona i la Gene­ra­li­tat per uni­ver­sa­lit­zar la fibra òptica. Tot i que no sé si el meta­vers des­con­ges­ti­o­narà l’AP-7.