Les lliçons d’un segle d’Edgar Morin

Els 100 anys d’Edgar Morin han estat una aven­tura vital, una ener­gia mira­cu­losa. A part de la pro­lixa obra, cal recor­dar que Morin va par­ti­ci­par durant la seva joven­tut en la resistència con­tra els ale­manys en la Segona Guerra Mun­dial. Seria l’epi­sodi ante­rior a una vida dedi­cada a l’estudi i a la docència uni­ver­sitària. Paidós ha publi­cat una bio­gra­fia breu, far­cida de pre­gun­tes, en què es plan­teja “l’error de subes­ti­mar l’error”. Lec­ci­o­nes de un siglo de vida resulta magis­tral perquè conté els temes de sem­pre, al vol­tant de la iden­ti­tat i el dubte, però sem­bla actual i nou: “Per enve­llir bé cal man­te­nir la curi­o­si­tat de la infància, les aspi­ra­ci­ons de l’ado­lescència, la res­pon­sa­bi­li­tat de l’adult. I, a la vellesa, inten­tar extreure l’experiència de les edats pre­ce­dents.” Queda dit.