L’exemple del mar d’Aral

Una expedició liderada per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona estudiarà les pròximes setmanes per primer cop la destrucció de dipòsits de carboni en el mar d’Aral, al Kazakhstan. Era un dels quatre llacs més grans del planeta Terra –feia 68.000 km²– i va començar a assecar-se fa més de cinquanta anys per diversos motius, entre els quals, el desviament d’aigua dels rius que hi anaven a parar. Ara, segons afirmen, és pràcticament un desert. L’expedició de l’ICRA pot servir per donar arguments per recuperar aquest llac però, també, per posar en relleu, un cop més, els efectes sobre el medi d’una acció humana irreverent, de curt termini i sense visió més enllà d’un mateix. Una qüestió a l’ordre del dia.