Les diades d’abans

Les diades d’abans de la coreografia tenien unes qualitats tirant a sòrdides, amb grupets de joves quasi nens increpant els antidisturbis que ja els esperaven a l’embocadura del carrer perquè comencés la ‘mani’ de debò, la de les corredisses i els cops de porra. Era una mica desolador i al mateix temps heroic: podies pensar que a tot el país només tu i quatre amics crèieu en alguna cosa per la qual valgués la pena tornar a casa contusionat i enfangat. Ara les acabes amb una samarreta patrocinada i la mateixa sensació embafadora però emocionalment gratificant que et deixa el festival de final de curs del nen. Entre un model i l’altre, l’evolució ha consistit a delegar les conviccions en un equip d’animadors entretinguts a barallar-se entre ells.