Morir-se o no morir-se

Ser o no ser, diu Shakespeare que és la qüestió. Un home tan carregat de drama i de tragèdia tenia molt clar que el dilema no es plantejava en el sentit invers, perquè morir-se o no morir-se no és la qüestió, es mor i punt. I qui no mor per si sol, l’espasa, o la daga, el dessagna damunt l’escena. Es pot mirar de moltes maneres, però el final sempre és el mateix. Plàcid o atropellat, al llit, envoltat d’àngels del camí etern, o en un carreró abatut en una mala nit per la mà homicida. Es mor, com es neix, en aquest trànsit de la primera a l’última hora. No hi ha escapatòria. Fins a l’escac i mat, tot és propina, temps extra, epíleg rere epíleg que allargassa el llibre de la vida, tant de bo el llibre del riure i el gaudi, que ja vindrà l’epitafi i el morir-se.