Contra la censura retroactiva

A cada època ens adaptem a un criteri més o menys consensuat sobre el que és correcte i el que no ho és. Molt discutible i imposat per via religiosa, política i/o intel·lectual. La llibertat de creació hauria d’estar per damunt de tot. I això no passa. La censura o autocensura fan forat perquè no es pot dir segons què. El present és el que és i l’anem creant minut a minut, en rigorós directe. La Història diuen que l’escriuen els guanyadors. Una altra cosa és reescriure els fets del passat. I una de molt més greu és reescriure les creacions literàries del passat sota el jou del que actualment es considera correcte. Que es vulgui corregir les obres infantils de Roald Dahl és un dels exemples de fins on estem deixant arribar la censura. Ben intencionada, potser, però censura clàssica.