El president convocarà els grups parlamentaris per la greu sequera. Caldria primer reconèixer la realitat. Si s’arriba a la restricció domèstica voldrà dir que els governs –Aragonès, Torra, Puigdemont i Mas– no s’havien pres seriosament la possibilitat d’una altra emergència a dos o cinc anys vista. Que, com passava fins al 2008, la política hídrica encara es basa a actuar d’urgència (fins aquell any amb transvasaments que no tenien perspectiva climàtica). Però això seria només reconèixer la fàcil realitat de la política actual. La difícil, la climàtica, la que han de reconèixer encara molts dirigents, és que cap projecte garantirà en el futur més aigua per a l’expansió de ciutats, pobles, urbanitzacions, parcs temàtics, centres turístics, fàbriques, piscines, regadius, etc., etc.